Ciberactivisme

Que les empreses tinguin especial influència en la política significa que la democràcia està malalta. El propòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics no tenen una influència proporcional a la seva riquesa. I si tenen més influència que tu o que jo, això significa que la democràcia està fallant. Les lleis que obtenen d'aquesta forma no tenen autoritat moral, només la capacitat de fer mal.

Richard Stallman

Fins a la dècada dels 90 del segle XX, els esforços en desenvolupament de les TIC van estar centrats en el camp del maquinari (hardware). Els principals agents d'aquest desenvolupament van ser el MIT i l'empresa IBM. A la seva ombra van desenvolupar-se altres projectes empresarials d'envergadura menor però igualment importants, com Apple, Microsoft, Intel i un llarg etcètera. Cal destacar que la implicació dels governs dels EUA en aquest desenvolupament va ser fonamental, tant a través del mateix MIT com del proteccionisme exercit sobre aquestes empreses de manera estratègica.



Actualment, assolits uns mínims admissibles de rendiment en el maquinari, el programari (software) s'ha convertit en la principal prioritat de les empreses de tecnologia.

Des de la dècada dels 60, el MIT, en col·laboració amb l'empresa AT & Bell havien creat UNIX, el primer sistema operatiu multi tasca i multi usuari. Sobre aquella base van començar a desenvolupar-se diferents versions del SO UNIX, algunes comercials i altres d’iniciativa pública. UNIX era una base perfecta per al desenvolupament de tota mena de software, tal com ha demostrat l'empresa Apple amb el seu MAC OS X.

No obstant això, la major part de les computadores del món executen un programari de l'empresa Microsoft, el popular Windows. A mitjans dels 80, els acords comercials de IBM amb Microsoft van permetre l'execució de tàctiques monopolístiques que possibilitaren a Bill Gates comercialitzar Windows sense donar oportunitat a la lliure competència, instal·lat de sèrie en el maquinari de les principals empreses acobladores. El 1987, Microsoft publica Windows 3.0, la versió que popularitzà la informàtica domèstica als països occidentals.

Les empreses de programari, amb Microsoft al capdavant, han emprat totes les eines a l'abast per protegir la propietat intel·lectual dels seus programes informàtics, amb l'objectiu d'impedir l'accés al codi font dels seus programes i dificultar a la competència desenvolupar productes similars, no lliurant el codi font de l'aplicació i utilitzant mecanismes legals de defensa de la propietat intel·lectual com ara el Copyright o les patents de programari. A aquest programari se l'anomena programari propietari, en contraposició al codi obert o programari lliure.

Durant els 80, Richard Stallman, hacker, ideòleg i activista del moviment Open Source, desenvolupa el projecte GNU, basat en UNIX, un conjunt de llibreries de software per a aquest sistema operatiu. El 1985 participa en la creació de la Free Software Foundation, en defensa del Copyleft. El 1991, l'enginyer finlandès Linus Torvalds crea GNU/Linux, un nucli similar a UNIX a partir de la versió GNU d'Stallman. En ser de codi obert, GNU/Linux permet que qualsevol programador pugui modificar el codi del sistema per millorar-lo o adaptar-lo a les seves necessitats. Comencen a organitzar-se comunitats de desenvolupament de GNU/Linux que donaran lloc a diferents distribucions del sistema operatiu.

Programari lliure o software lliure es refereix al programari que es pot distribuir, utilitzar i modificar lliurement. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1).
L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Entre els desenvolupadors de programari lliure podem diferenciar clarament tres grups:
• Projectes promoguts per empreses, com Sun Microsystems, la fundació Mozilla o Ximian.
• Projectes promoguts des d'universitats, algunes vegades amb finançament d'empreses o del govern. Un dels més representatius és la família de sistemes operatius BSD, concretament NetBSD i FreeBSD desenvolupats a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia.
• Projectes promoguts per voluntaris, com, per exemple, Debian, GNU o Abiword, que són desenvolupats per voluntaris de tot el món. La motivació principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes és pensar que el programari lliure és un bé comú.

Les implicacions polítiques del debat sobre el programari lliure o propietari són molt més serioses del que sovint es planteja.

Des d'un punt de vista econòmic, tal com demostren tota mena d'estudis recents, l'ús de programari propietari i llicències d'ús tan restrictives actua de fre en les inversions en investigació i recerca tecnològica. El software propietari encareix de manera alarmant la prestació de tota mena de serveis i l'obtenció de tota mena de recursos, afegeix traves burocràtiques al comerç i el desenvolupament, contribueix a dificultar l'accés a les TIC a les classes més pobres i representa una sobrecàrrega injustificada de costos econòmics, tant a les administracions públiques, com a les empreses privades, i també als usuaris i usuàries privats.

De manera més concreta, l’extensió del programari propietari de Microsoft representa també una amenaça a la seguretat de la informació a tots els nivells. La pèssima enginyeria de Windows el converteix en l'únic sistema operatiu vulnerable a la definició estricta d'un virus informàtic: la que no sol·licita de cap intervenció de l'usuari per a permetre que el control del maquinari quedi a disposició de l'atacant. Ni els sistemes operatius basats en UNIX ni els que es basen en GNU/Linux són vulnerables a tal nivell. El fet que Windows estigui instal·lat en la major part de les computadores del planeta constitueix un risc per a la seguretat de la informació, fet que resulta realment preocupant quan ens referim a la informació que gestionen les administracions públiques.

Microsoft és una poderosa corporació amb ramificacions d'interessos en molts sectors productius que s'ha imposat a la pràctica com un monopoli. La major part de les computadores del món depenen del seu programari, té una influència desmesurada sobre tots els sectors de la societat, és una part imprescindible de la comunicació de tota la informació que circula,i, com a empresa privada, no està subjecte a cap control democràtic efectiu. Les polítiques de Microsoft per a impedir l'acord d'uns estàndards internacionals de formats d'arxiu digital i imposar els seus formats privats de pagament han estat agressives i han dificultat el desenvolupament d'Internet.

Un cas diferent en el món dels sistemes operatius és el que constitueix la Corporació Apple com a empresa líder de la indústria tecnològica en matèria d'innovació i recerca en l'àmbit del programari i les interfícies de comunicació amb l'usuari. Amb un programari basat en UNIX, Apple té un mercat reduït però molt sòlid, amb productes dirigits a les elits econòmiques i les avantguardes professionals que és de referència per a comprendre l'evolució immediata de les TIC. Malgrat treballar en bona mesura amb codi obert i ser, amb Google, una de les principals empreses defensores dels estàndards oberts en els formats d'arxiu, Apple és també una Corporació privada que comercialitza un sistema propietari tancat i molt restrictiu, ja que el seu programari només pot executar-se legalment a les seves computadores.

En resum, l'única alternativa real en programari lliure als problemes que origina el programari propietari és GNU/Linux. L'ús de programari lliure és una qüestió política. L'ús de GNU/Linux com a Sistema Operatiu, en qualsevol de les seves distribucions, és una qüestió estratègica. Ho és tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Ho és des d'un punt de vista ètic, humanista i solidari, per a garantir la seguretat de la informació i la llibertat d'ús de la tecnologia, la Neutralitat Tecnològica, per a afavorir l'accés a les TIC dels més febles i per a permetre el progrés social. L'expressió Neutralitat Tecnològica s'utilitza preferentment per descriure l'actitud que s'espera per part de les Administracions Públiques en relació amb els seus proveïdors, sobretot tractant-se de proveïdors de béns i serveis informàtics. La Neutralitat Tecnològica és en definitiva la vindicació fonamental que exigeix que l'administració pública aposti de manera activa pel programari lliure, els estàndards oberts com a única garantia de la transparència que li és exigible.
Malgrat tot, les computadores són només una petita part de les TIC, un engranatge fonamental, però no l'únic, de l'actual fase de desenvolupament tecnològic del capitalisme.

Etiquetes de comentaris: Documents, Les TIC i la Lluita de Classes, Programari Lliure