Ciberactivisme

La música ens pertany a tots. Només els editors creuen que els pertany a ells.

John Lennon

És un fet innegable que el desenvolupament de les TIC ha contribuït a democratitzar l'accés a la informació, de manera genèrica. La impremta, la ràdio, el telèfon, la fotografia, el cinema, la televisió, les computadores i Internet són Tecnologies de la Informació i la Comunicació que han transformat de manera vertiginosa la societat. Totes elles són útils per a la difusió d'informació fins a límits que haurien semblats inimaginables fa només 500 anys. La xarxa d'Internet és una obra d'enginyeria del coneixement construïda col·lectivament per tota la societat, reflex virtual del nostre món real: un ciberespai, una dimensió navegable on tots els llenguatges es combinen per a allotjar la informació col·lectiva i el coneixement comú.


La transformació de la societat industrial per les TIC té múltiples dimensions però fonamentalment comporta una transformació de l'economia internacional basada en la producció industrial de béns de consum en una economia global basada en el control i la venda de la informació. Es tracta d'un procés lògic del capitalisme en la seva fase final imperialista, que segons la clàssica definició leninista es caracteritza per la fusió dels capitals industrial i financer, i la tendència a la concentració de capitals en corporacions monopolístiques que controlen l'economia mundial.

Aquest procés comporta la desmaterialització de la riquesa: primer, la matèria prima perd valor davant el producte manufacturat, després el producte industrial perd valor davant el seu valor financer, ara el seu valor final perd valor davant del mateix concepte de producció i el seu valor especulatiu. S'exemplifica perfectament amb l'evolució del valor de canvi del capital: des de l'or en el seu estat pur, la seva evolució com a referència en un sistema monetari, fins l'actual estat on el capital ha estat elevat a l'abstracció i és representat com un seguit de símbols numèrics en un complex sistema d'informació binària. S'exemplifica també amb la transformació de l'economia d'un sistema basat en el sector primari i el secundari (agricultura i indústria) a un sistema centrat en el sector terciari (serveis, comerç i comunicacions).

Parlem del mateix procés descrit per Naomi Klein a No-Logo des de l'òptica de la publicitat: la transformació de les corporacions multinacionals en empreses que, enlloc de vendre productes, venen estils de vida o, en essència, difonen pensament i ideologia liberal. La publicitat s'ha integrat a les nostres vides fins els racons més íntims però no només amb l'objectiu de vendre'ns les qualitats sorprenents de qualsevol producte, també ha penetrat amb l'objectiu de difondre una concepció liberal de la realitat, estendre temors i tota mena de pors irracionals i, sobretot, fer-nos sentir noves necessitats, falses necessitats que ens imposen relacions de dependència i que faciliten el control de la classe treballadora.

Així doncs, estem plantejant el fet que el capitalisme ha estat capaç d'utilitzar la seva pròpia maquinària productiva, en principi, destinada a la producció i el comerç amb un propòsit únicament lucratiu, com una eina propagandística en si mateixa, per a construir i consolidar una societat homogeneïtzada al voltant d'una ideologia classista i totalitària. El capitalisme ha portat al col·lapse el seu mode de producció basat en el control dels mitjans de producció de la riquesa i tracta d'evolucionar cap a un sistema basat en el control absolut dels mitjans de comunicació de la informació. Qualsevol evolució reeixida d'aquesta estratègia suposa la imposició d'un sistema totalitari, obertament feixista, com diria el professor Vicenç Navarro: "la darrera expressió de l'opressió de classe". Paradoxalment, el pilar fonamental de la seva estratègia argumental és un concepte arbitrari i desproveït de tota lògica i sentit comú: la Propietat Intel·lectual o el que és el mateix, la Propietat de la Informació, la Propietat del Coneixement. Al cap i a la fi, a l'igual que tot projecte polític elaborat que analitzi la societat que pretén transformar, en qualsevol direcció, també el capitalisme és conscient del paper central dels mitjans de comunicació i de quina és en última instància l'essència de qualsevol forma de poder: la informació.

La informació és qualsevol coneixement que pot ser transmès entre les persones mitjançant un codi o un llenguatge. La informació és tot. Qualsevol comunicació entre dues persones comporta una transmissió d'informació. La informació pot ser transmesa, intercanviada, destruïda, produïda, venuda, robada. La societat contemporània ha convertit la informació en una mercaderia. El control de la informació és font de poder des dels inicis de les civilitzacions però esdevé fonamental en el marc d'una economia globalitzada, desmaterialitzada i especulativa.
La lluita pel control de la informació es desenvolupa a tots els nivells però, òbviament, hi tenen un paper central els mitjans de comunicació: la premsa escrita, les publicacions, la ràdio, la televisió i, ara, Internet. Aquests són els canals principals de propagació de la informació que el capitalisme ha desenvolupat per a difondre la seva concepció de la realitat, conscient de la importància de la lluita ideològica. Malgrat tot, l'evolució de les TIC ha originat punts febles en la seva estructura de control de la informació. Un d'aquests factors de debilitat del sistema capitalista afecta el mateix cor del sistema liberal: Internet posa en perill el monopoli de la distribució de la informació que tenia la classe propietària a través dels mitjans de comunicació tradicionals, editorials, ràdio i televisió. Aquests eren mitjans de comunicació unidireccionals, des d'on exercien un control total de tota la informació que arribava a la ciutadania. Internet en canvi, és un mitja multidireccional on la ciutadania té veu i capacitat de mobilització.

Des de la dècada dels 90 del segle XX, la premsa escrita va entrar en un procés alarmant de pèrdua de prestigi que es va traduir en un pèrdua d’influència sobre l’opinió pública. En l'actualitat, aquesta crisi s'ha estès a d'altres mitjans com la ràdio o la televisió. La popularització d'Internet és només un aspecte de la crisi d'aquest sector. La propaganda liberal tendeix a ocultar altres elements objectius necessaris per entendre el procés del que estem parlant. Principalment, la crisi del sector es deu a causes econòmiques intrínseques als plantejaments purament mercantilistes i propagandístics del mercat editorial. La causa de la crisi del sector és la descarada deriva dels mitjans de comunicació en òrgans de propaganda ideològica de les maquinàries polítiques del sistema. L'alineació explícita de tots els mitjans de comunicació al voltant dels dos partits liberals majoritaris i la imposició d'una línia sensacionalista i superficial, sota el pretext de les audiències, fa trontollar qualsevol pretensió d'objectivitat. Aquesta deriva és notable ja en la mateixa formació acadèmica, amb la penetració de les empreses privades a les universitats. A causa d'aquesta influència, la ciència burgesa del periodisme ha anat evolucionant en un procés de convergència amb la publicitat i les relacions públiques fins a confondre's en una sola disciplina. Així mateix, els criteris empresarials de reducció de costos i maximització de beneficis ha estès en el sector la precarietat laboral, la manca de formació i de professionalitat. En assumir que els seus clients són les empreses que paguen la publicitat, han donat l'esquena als usuaris dels seus propis serveis. En el cas de la televisió, per exemple, els abusos de les cadenes privades en la inserció d’espots publicitaris no només ha tingut un impacte negatiu sobre un públic cada dia més avorrit dels carrusels interminables d'anuncis. També ha suposat la caiguda del preu dels anuncis mateixos, ja des de molt abans que Internet suposés un problema o una competència per al sector. La popularització d'Internet només representa un cop de gràcia per a un sector que ja feia fallida per tot arreu.

Internet ha suposat la democratització de les possibilitats comunicatives de la classe treballadora. Una veritable explosió de creativitat ha inundat la xarxa de blocs, pàgines personals, opinions, fòrums de debat, i tota mena de projectes col·lectius. Això ha succeït a desgrat de les classes dominants però precisament a l'empara dels valors més essencials de la ideologia liberal: l'individualisme, la iniciativa i la llibertat d'opinió i expressió. L'exercici dels drets a la informació i a l'opinió són símbols elementals de la ideologia liberal capitalista, d'inspiració anglosaxona i protestant. És cert que el seu exercici ha quedat sempre supeditat a la pràctica a la capacitat econòmica i que això el convertia en un dret relatiu, formal. Però Internet suposa una inversió d'aquesta situació i genera un nou escenari on les possibilitats comunicatives de la classe treballadora i, per tant, la seva capacitat organitzativa es multiplica exponencialment. Les TIC obren noves possibilitats d'aprofundir en la democràcia però tot depèn de l'òptica política amb que siguin utilitzades.

Etiquetes de comentaris: Alternatives, Documents, Internet, Les TIC i la Lluita de Classes