Ciberactivisme

El desenvolupament de les conegudes com a tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), des de les darreres dècades del segle XX, se'ns presenta sovint com una revolució tecnològica equiparable al descobriment del foc o la invenció de la roda, que de manera inevitable ha de transformar les actuals societats des d'una perspectiva progressista cap la Utopia. Aquest optimisme tecnològic dominant estén una visió acrítica de la realitat que deixa de banda les profundes i greus conseqüències que aquest vertiginós desenvolupament de la tecnologia té en tots els aspectes de la societat i de les nostres vides quotidianes i, sobretot, obvia de manera interessada factors determinants d'aquest procés com són: qui l'impulsa, cap a on i amb quina finalitat. Pretenem establir els elements fonamentals per abordar de manera crítica les conseqüències socials dels avenços de les TIC i assentar les bases per a un debat polític rigorós.

Sumari

• El programari: lliure o propietari?
• Xarxes de comunicacions: lliures o propietàries?
• Internet: lliure o propietària?
• La cultura: lliure o propietària?
• La informació: lliure o propietària?
• La democràcia: lliure o propietària?

De fet, una mirada retrospectiva assenyada de la història dels darrers segles ens demostra ràpidament que el que se'ns descriu com una revolució sobtada és en realitat una evolució natural de les estructures socials i els coneixements tecnològics de l'edat moderna, el destí lògic de la Revolució Industrial, fruit de la inèrcia liberal imperant. En qualsevol dels múltiples aspectes que analitzem l'actual transformació tecnològica i els seus orígens ens haurem de referir, com a mínim, als inicis de la modernitat. És la invenció de la màquina per la burgesia capitalista i la industrialització de la producció el que ha fet possible aquest desplegament tecnològic.

En aquest sentit, cal assenyalar que ja des dels seus inicis, la revolució tecnològica promoguda pel capitalisme ha despertat sempre resistències entre la classe treballadora, segurament perquè mai s'ha portat a terme a la recerca dels seus interessos. La introducció de les primeres màquines va deixar sense feina milers d'obreres i obrers que van ser reemplaçats per eines dotades d'una rudimentària intel·ligència mecànica. La primera resistència organitzada de la classe treballadora a aquest procés va trigar en arribar: el Ludisme propugnava la destrucció de les màquines que eren percebudes gairebé com a diabòliques. Els obrers llençaven els seus esclops de fusta (els sabots) als engranatges per inutilitzar-les i així va néixer el sabotatge.

Mica en mica, la classe treballadora va prendre consciència que les màquines no eren l'enemic a combatre sinó que només eren eines i que calia organitzar-se de manera col·lectiva per a impedir que aquestes eines estiguessin sotmeses als interessos d'unes minories. Entre els primers socialistes, els anomenats Utòpics, va destacar un jove revolucionari, Proudhon, amb una senzilla consigna: "Què és la propietat? La propietat és un robatori!". Veurem aviat com aquesta consigna tant antiga, no només segueix vigent en l'actualitat, sinó que adquireix una nova dimensió amb l'explosió de les TIC. Anys més tard, l'aportació al socialisme de la visió científica de Marx i Engels va acabar de centrar la lluita de la classe treballadora en el control dels mitjans de producció de la riquesa. El progrés tecnològic va deixar de ser percebut com contrari per si mateix als interessos de la classe treballadora i assumit molt encertadament per la immensa majoria com a positiu per al progrés social. És en aquesta perspectiva que es comprèn que un debat actual sobre les TIC no es pot centrar en l'ètica de la tecnologia sinó en la política del seu ús.

El progrés tecnològic és indestriable de la resta de processos econòmics, socials i culturals de la història, és influenciat pel conjunt de la societat i la influencia al mateix temps recíprocament, de manera que no pot ser analitzat sense una àmplia perspectiva històrica, ni descontextualitzat de la resta d'interessos polítics amb els es que es conjuga.

La relació del progrés tecnològic amb les lluites polítiques s'ha anat fent cada cop més estreta amb el pas del temps, sobretot per la influència dels nous sistemes industrials de distribució de la informació que han anat evolucionant des de la invenció de la impremta de Gutenberg. A principis del segle XX, Lenin afirmà que la lluita d'interessos entre la classe capitalista i la classe treballadora pel control dels mitjans de producció és en essència una lluita ideològica que es porta a terme cada dia més intensament a través de la propaganda i els mitjans de comunicació. Els plantejaments de Lenin han deixat una profunda petjada en la tradició socialista, totes les revolucions socials des de la Revolució Soviètica han tingut en consideració la importància central de la lluita ideològica en la lluita política. Aquesta és una relació de cabdal importància per a entendre l'actual explosió de les TIC en el marc de l'estratègia liberal: la interconnexió directa entre el desenvolupament dels mitjans de producció i el dels mitjans de comunicació.

Els ideòlegs del nazisme van comprendre molt bé la importància dels mitjans de comunicació massius. A ells devem dos dels invents tecnològics més importants de l'era actual: la televisió i la computació. En efecte, les tecnologies de computació, tal com avui les coneixem, van rebre un important impuls durant la Segona Guerra Mundial arran de la col·laboració de l'empresa nord-americana IBM amb el Tercer Reich, en diversos àmbits, entre els que destaquen, el control de milions de víctimes dels camps d'extermini. Al final de la guerra, en el marc de la Guerra Freda i la política de blocs, el desenvolupament de les TIC es va convertir en una prioritat per a la intel·lectualitat tècnica liberal i les classes poderoses del bloc occidental/capitalista. El progrés tecnològic, especialment en computació i comunicacions, es va convertir en una mena de prova irrefutable de la superioritat del sistema capitalista sobre qualsevol alternativa i en el principal impulsor simbòlic de la filosofia consumista liberal. La idea subjacent al discurs liberal és que el progrés tecnològic és inherent al sistema capitalista de producció i que aquest desenvolupament constant arreglarà tots els mals del món, aportarà solucions tecnològiques als problemes socials i farà innecessària la política tal com avui la comprenem. Aquest és també el punt de connexió ideològic entre el liberalisme econòmic i el posmodernisme cultural. És obvi, però, que es tracta d'un argument fal·laç perquè el formidable desenvolupament tecnològic dels darrers 50 anys no ha eliminat o minvat les profundes desigualtats socials, la injustícia, la manca de llibertats i drets a cap lloc del món, tot al contrari: ha accentuat les diferències, ha agreujat les injustícies, ha retallat llibertats i drets de manera global.

Les formes del progrés tecnològic actual evidencien que es porta a terme com un autèntic projecte de classe de les oligarquies financeres internacionals. És un projecte que es desenvolupa de manera desordenada en funció, en part, dels capricis dels mercats financers i la irracionalitat d'un sistema basat en el lucre monetari. Però, no obstant això, no es tracta en cap cas del resultat casual d'un conjunt divergent d'interessos individuals, sinó que respon a una minuciosa planificació estratègica que té en consideració les contingències imprevisibles de la història.

Des del punt de vista de la classe treballadora, la generalització de les TIC en els sistemes de producció i administració ha tingut conseqüències paradoxals en el treball. D'una banda ha tornat innecessàries moltes tasques manuals que han estat mecanitzades i ha requerit una població activa amb una major qualificació tècnica: això ha contribuït a elevar la formació tècnica del conjunt de la societat. Però d'altra banda, el desenvolupament de les TIC ha comportat la mecanització de molts treballs intel·lectuals, de manera que en una sola generació la major part de la classe treballadora ha vist substituïda la feina mecànica a la cadena industrial, per la feina mecànica a la cadena informàtica.

El desplegament de les TIC ha despertat, a més a més, nous moviments de resistència sectorials en àmbits tècnics molt diversos. Es tracta de moviments de resistència polítics de la classe treballadora qualificada a aspectes concrets molt negatius de determinades polítiques relacionades amb les TIC. Parlem del moviment pel Programari Lliure sorgit contra els abusos dels Programaris Propietaris que imposen les Corporacions i les Institucions. Parlem del Moviment per la Neutralitat de la Xarxa nascut contra les pràctiques de les operadores privades de telefonia de limitar l'accés a determinats serveis. Parlem de l'heterogeni moviment Copyleft contra els abusos de les Corporacions, el Copyright i la connivència dels legisladors en matèria de Propietat Intel·lectual. Parlem del moviment contra els Transgènics i les patents biològiques. Parlem també del moviment per una Salut Pública contra els abusos de les patents farmacèutiques i la privatització de la sanitat. Parlem del moviment de les Xarxes Ciutadanes per un ús d'Internet que aprofundeixi en fórmules de democràcia participativa. Parlem sempre de política, no es tracta de simples qüestions tècniques. En tots els casos estem parlant de conflictes de classe derivats del desenvolupament de les TIC i que tenen per camp de batalla la Propietat Intel·lectual. Estem parlant de propietat, al cap i a la fi, dels mitjans de producció de la riquesa en una societat on la informació s'ha convertit en mercaderia.

Etiquetes de comentaris: Documents, Les TIC i la Lluita de Classes